Els portadors de somnis, Gioconda Belli

En totes les profecies
està escrita la destrucció del món.
Totes les profecies relaten
que l’home crearà la seva pròpia destrucció.

Però els segles i la vida
que sempre es renova
engendraren també una generació
d’amadors i somniadors;
homes i dones que no somniaren
amb la destrucció del món,
sinó amb la construcció del món
de les papallones i els ruisenyors.

Des de petits venien marcats per l’amor
darrere de la seva aparença quotidiana
guardaven la tendresa i el sol de mitjanit.

Les mares els trobaven plorant
per un ocell mort
i més tard també els trobaren a molts
morts com ocells.

Aquests éssers cohabitaren amb dones translúcides
i les deixaren prenyades de mel i de fills enverdits
per un hivern de carícies.

Així fou com proliferaren en el món els portadors de somnis,
atacats ferotgement pels portadors de profecies
parladores de catàstrofes.

Els anomenaren il·lusos, romàntics, pensadors d’utopies
digueren que les seves paraules eren velles
i, en efecte, ho eren perquè la memòria del paradís
és antiga al cor de l’home.

Els acumuladors de riqueses els temien
llançaven els seus exèrcits contra ells,
però els portadors de somnis totes les nits
feien l’amor
i seguia brotant la seva llavor del ventre d’elles
que no sols portaven somnis sinó que els
multiplicaven i els feien córrer i parlar.

D’aquesta forma el món engendrà de nou la seva vida
com també havia engendrat
als que inventaren la manera d’apagar el sol.

Els portadors de somnis sobrevisqueren als
climes gèlids però en els climes càlids quasi semblaven brotar per
generació espontània.

Potser les palmeres, els cels blaus, les pluges
torrencials van tenir quelcom a veure amb això,
la veritat és que com laborioses formiguetes
aquests especímens no deixaven de somniar i de construir
preciosos móns,
móns de germans, d’homes i dones que
s’anomenaven companys,
que s’ensenyaven uns a altres a llegir, es consolaven
en les morts,
es curaven i cuidaven entre ells, s’estimaven,
s’ajudaven en l’art d’estimar i en la defensa de la felicitat.

Eren feliços en el seu món de sucre i de vent,
de totes parts venien a impregnar-se del seu alè,
de les seves clares mirades,
cap a totes parts sortien els que havien conegut
portant somnis somniant amb profecies noves
que parlaven de temps de papallones i ruisenyors
i de que el món no hauria d’acabar en la
hecatombe.

Pel contrari, els científics dissenyarien
ponts, jardins, joguines sorprenents
per fer més gaudible la felicitat de l’home.

Són perillosos – imprimien les grans rotatives
Són perillosos – deien els presidents en els seus discursos
Són perillosos – murmuraven els artífexs de la guerra.
S’ha de destruir-los – imprimien les grans rotatives
S’ha de destruir-los – deien els presidents en els seus discursos
S’ha de destruir-los – murmuraven els artífexs de la guerra.

Els portadors de somnis coneixien el seu poder
per això no s’estranyaven
també sabien que la vida els havia engendrat
per protegir-se de la mort que anuncien les
profecies i per això defensaven la seva vida encara amb la mort.

Per això cultivaven jardins de somnis
i els exportaven amb grans llaços de colors.

Els profetes de l’obscuritat es passaven nits i dies sencers
vigilant els passatges i els camins
buscant aquests perillosos carregaments que mai aconseguien atrapar
perquè el que no té ulls per a somniar
no veu els somnis ni de dia, ni de nit.

I en el món s’ha deslligat un gran tràfic de
somnis que no poden detenir els traficants de la mort;
per qualsevol lloc hi ha paquets amb grans llaços
que sols aquesta nova raça d’homes pot veure
la llavor d’aquests somnis no es pot detectar
perquè va envolta en rojos cors
en amplis vestits de maternitat
on peuets somniadors esvaloten els ventres
que els alberguen.

Diuen que la terra després de parir-los
desencadenà un cel d’arc iris
i bufà de fecunditat les arrels dels arbres.

Nosaltres només sabem que els hem vist
sabem que la vida els engendrà
per protegir-se de la mort que anuncien les
profecies.