El passat dissabte el Barça va guanyar la seva quarta Champions i jo, igual que tots els barcelonistes, me'n vaig alegrar. L'endemà, més de mig milió de persones van rebre l'equip en la rua i els parlaments (excessivament curts, però això és un altre tema) al Camp Nou.
Mentrestant, a plaça Catalunya continuava l'acampada pacífica (encara que algun sector de la societat no vulgui assumir-ho). Centenars de persones van protegir a l'acampada dels diferents disturbis causats per alguns aficionats del Barça i l'entesa entre la resta d'aficionats del Barça que estaven celebrant la victòria del seu equip a Canaletes i els acampats va ser total, és més, molts d'aquests aficionats es van interessar per l'acampada, una altra vegada deixant sense arguments als que diuen que no és pacífica.
L'endemà va ser la rua, com ja he dit més de mig milió de persones celebrant la victòria d'un partit de futbol, - que recordem, és un joc, que mou diners, sí, però només un joc- mentre que tot just hi havia uns centenars de persones a plaça de Catalunya on no es celebra cap victòria de cap equip de cap joc, sinó que s'està construint -o si més no s'intenta- un futur per nosaltres, un futur on el món sigui més just i amb més oportunitats per als joves.
Tenim l'oportunitat única de canviar la societat on vivim i ens dediquem a anar a veure uns personatges que pel seu treball cobren més en un any que el que qualsevol persona de classe mitja cobrarà en tota la seva vida.
La societat ha arribat a un punt on s'estima més el seu equip de futbol que el seu propi futur. Que s'estima més veure la celebració d'una victòria esportiva i que li és igual que hi hagi polítics corruptes, banquers embutxacant-se diners a tort i a dret i empresaris amb milions i milions d'euros de superàvit i que fa fora a treballadors.
El futbol és el panem et circenses modern.
dimarts, 31 de maig del 2011
Cartes d'una revolta
Aquí us deixo un conte fet per mi el mes de febrer sobre la revolta de la plaça Tahrir d'Egipte per a l'assignatura de Literatura Universal:
Estimada Fàtima,
Cartes d'una revolta
25 de gener
Estimada Fàtima,Suposo que ja hi has vist pel twitter o el facebook, la manifestació ha estat un èxit. Ha vingut molta gent i no només del Caire, sinó de tot Egipte. La plaça Tahrir està plena de gent, la policia no pot fer res! Sembla que la gent egípcia vol el canvi. De moment, aquesta nit la passarem aquí i hi ha gent que diu que ens hauríem de quedar fins que caigui el règim.
26 de gener
Benvolguda Fàtima,
Les coses aquí continuen com ahir, gent cridant contra el règim i onejant banderes reclamant llibertat per al poble egípci. La gent de fora de la plaça ha fet entrar menjar, sacs de dormir i tendes. Sembla que cada vegada hi ha més gent que estpa a favor del canvi, el divendres, el dia del gloriós Alà, s'ha convocat una manifestació.
27 de gener
Estimada Fàtima,
Com et trobo a faltar jo també... Però pensa que ara no puc abandonar! Si al final fem caure la dictadura els fills que tindrem un com ens haguem casat tindran un futur millor, amb llibertat i nosaltres per fi podrem viure com ens correspon, jo per fi podré treballar en algun diari o televisió perquè ja no estaré fitxat per la policía per a ser contrari al règim.
Precisament avui ha vingut un periodista europeu, em sembla que d'Espanya, de la ciutat aquella d'on és el Barça, i m'ha entrevistat, sembla que tot el món ja sap què estm fent i ens ha donat ànims per a continuar.
28 de gener
Estimada Fàtima,
Avui ha estat un dia gloriós! Després d'haver resat a Al·là, ha començat a venir gent i més gent. A la plaça no hi cap ni una agulla més, estem molt apretats. Tothom ha cridat consignes contra el règim i a favor de la llibertat. Onejaven centenars de banderes d'Egipte i s'alçaven moltes pancartes. Sembla que el que havia de ser una manifestació s'ha convertit en una revolta sense marxa enrere.
1 de febrer
Apreciada Fàtima,
Avui ha estat un dia estrany. Primer han aparegut tancs de l'exèrcit al voltant de la plaça, però no han fet res, però per prevenció s'han fet trinxeres al voltant de la plaça i per entrar i sortir s'ha de passar per un control. Ara, no fa massa estona, s'ha començat a agrupar gent fora de la plaça i criden contra nosaltres. Aquesta nit pot ser molt llarga.
3 de febrer
Benvolguda Fàtima,
Suposo que t'ha estranyat que ahir no t'escribís, però es que em va ser impossible. La gent de fora de la plaça va començar a tirar pedres i altres objectes contra nosaltres, i fins hi tot disparàven. Gràcies a Déu, a mi no em va passar res, però vaig veure amb els meus pròpis ulls gent dessagnant-se i gent que queien a terra fulminats després de rebre el cop d'una pedra. A més, després del tancament de ràdios, internet i del tall de la cobertura mòbil les notícies arriben molt a poc a poc i la gent s'està desanimant, però demà torna a ser divendres, dia del Senyor, i tornaran a haver manifestacions.
6 de febrer
Estimada Fàtima,
Avui la gent està animada, ha arribat informació que diu que la setmana que ve el president dimitirà. La gent, al saber-ho, s'ha alegrat molt i ha començat a cridar com mai en contra del president. Ja era hora!
8 de febrer
Apreciada Fàtima,
Sembla que les coses es mouen. El president ha cedit els seus poders al vicepresident, però la gent d'aquesta plaça no en tenim prou, la gent volem el final d'aquest règim. Et trobo molt a faltar Fàtima. Espero veure't quan el règim se'n hagi anat!
10 de febrer
Estimada Fàtima,
Demà trona a ser divendres, i sembla que la gent de fora de la plaça han muntat manifestacions arreu d'Egipte, diuen que hi anirà milers o fins i tot un milió de persones, pot ser fantàstic. També diuen que els americans diuen que el president se'n va demà!
12 de febrer
Benvolguda Fàtima,
Al final, malgrat les manifestacions multitudinàries, ahir el president no se'n va anar. Va ser desepcionant. Havien posat una pantalla gegant per veure el comunicat i estava tot preparat per a la festa, però al final no se n'ha anat. Però nosaltres continuarem aquí, fins que se'n vagi!
14 de febrer
Estimada Fàtima,
Per fi! El dictador se n'ha anat! Tothom canta, salta i balla! Després de vint dies de revolta ho hem aconseguit! Demà coldrà començar a reconstruir Egipte en llibertat. El futur que tan desitjàvem ha arribat! Demà agafaré l'autobús i vindré al poble, per fi ens veurem!
dimecres, 18 de maig del 2011
Alguna cosa es mou...
Aquests últims dies hem pogut veure com a Madrid, Barcelona i d'altres ciutats espanyoles i catalanes hi ha hagut manifestacions i hi ha acampades de gent indignada pel sistema.
Joves i no tan joves estan acampats per demanar una democràcia real, una democràcia on els ciutadans estiguin realment representats i acabar amb la partitocràcia, que ha fet que actualment dos partits tinguin la gran majoria de vots a Espanya, i crear un sistema de llistes obertes i transparents, és a dir, que s'elegeixin els representants directament i no a partits. Es tracta, en definitiva, de reconstruir la democràcia espanyola, de deixar de banda el pes dels partit i donar pas a una democràcia participativa, on els ciutadans tinguin realment el poder. Però no és només per això. També estan allà per exigir que el mercat deixi de ser veritable el govern del món i deixi el poder real a les persones.
La primera nit d'acampada a Madrid es van quedar a dormir un centenar de persones que van ser desallotjades a les 5 de la matinada. Doncs bé, no es van rendir, l'endemà, a les 8 de la nit hi havia més de 2.000 persones donant suport a l'acampada, una autèntica mostra de força dels que estan indignats amb el sistema i més de 200 es van quedar a dormir.
Des d'aquí vull donar suport a tota aquesta gent indignada. Hi ha molta gent amb vosaltres, no us rendiu!
Això és Madrid el dimarts 16 a la tarda.
Joves i no tan joves estan acampats per demanar una democràcia real, una democràcia on els ciutadans estiguin realment representats i acabar amb la partitocràcia, que ha fet que actualment dos partits tinguin la gran majoria de vots a Espanya, i crear un sistema de llistes obertes i transparents, és a dir, que s'elegeixin els representants directament i no a partits. Es tracta, en definitiva, de reconstruir la democràcia espanyola, de deixar de banda el pes dels partit i donar pas a una democràcia participativa, on els ciutadans tinguin realment el poder. Però no és només per això. També estan allà per exigir que el mercat deixi de ser veritable el govern del món i deixi el poder real a les persones.
La primera nit d'acampada a Madrid es van quedar a dormir un centenar de persones que van ser desallotjades a les 5 de la matinada. Doncs bé, no es van rendir, l'endemà, a les 8 de la nit hi havia més de 2.000 persones donant suport a l'acampada, una autèntica mostra de força dels que estan indignats amb el sistema i més de 200 es van quedar a dormir.
Des d'aquí vull donar suport a tota aquesta gent indignada. Hi ha molta gent amb vosaltres, no us rendiu!
Això és Madrid el dimarts 16 a la tarda.
dimarts, 10 de maig del 2011
Estat laic?
La constitució espanyola de 1978 diu que Espanya és un estat laic, però ho és realment?
Cada any l'església catòlica rep 10.000 milions d'euros. Això són 200 euros per habitant l'any. És a dir, tu, siguis o no creient, vulguis o no, estàs pagant 200 euros als capellans, bisbes i tota la infraestructura de l'església catòlica. Una església catòlica encallada a l'edat mitjana, on la igualtat de sexes és una utopia, on l'organització interna és digne del sistema feudal i que fa sevir aquests diners per a fer pamflets en contra de l'avortament i per a finançar manifestacions a favor del seu concepte de família, amb el suport del PP.
És a dir, tu cada any pagues 200 euros a una institució que es dedica a sermonejar, mai més ben dit, en contra de principis que molta gent té com a propis.
Font:
http://www.publico.es/espana/375058/la-iglesia-recibe-al-ano-10-000-millones-de-las-arcas-publicas
Cada any l'església catòlica rep 10.000 milions d'euros. Això són 200 euros per habitant l'any. És a dir, tu, siguis o no creient, vulguis o no, estàs pagant 200 euros als capellans, bisbes i tota la infraestructura de l'església catòlica. Una església catòlica encallada a l'edat mitjana, on la igualtat de sexes és una utopia, on l'organització interna és digne del sistema feudal i que fa sevir aquests diners per a fer pamflets en contra de l'avortament i per a finançar manifestacions a favor del seu concepte de família, amb el suport del PP.
És a dir, tu cada any pagues 200 euros a una institució que es dedica a sermonejar, mai més ben dit, en contra de principis que molta gent té com a propis.
Font:
http://www.publico.es/espana/375058/la-iglesia-recibe-al-ano-10-000-millones-de-las-arcas-publicas
dissabte, 7 de maig del 2011
Plataforma per Catalunya: el partit de la demagògia fàcil
Plataforma per Catalunya és un partit format l'any 2002 per Josep Anglada, "ex-feixista". Només té una ideologia: la de l'odi.
L'odi contra els immigrants. I ja se sap, aquests populisme fàcil, demagog té èxit. Actualment tenen uns quants regidors a pobles i ciutats de Catalunya, sobretot de la Catalunya central, i per poc no van entrar al parlament català després de les eleccions del passat mes de novembre. Ara tornen les eleccions municipals i posen totes les mentides a l'abast de la població. Mentides com dir que els immigrants reben més de l'estat que el que aporten, que van més al metge que els autòctons, que reben més ajudes i un llarg etcètera totalment fals, demostrat a través de diversos estudis que és rotundament FALS.
Però ara no interessa que totes aquestes difamacions siguin falses, ara interessa acusar als immigrants de la crisi, de robar-nos, de canviar les nostres tradicions i per això han fet aquest vídeo impresentable:
Entrevista a Josep Anglada, president de PxC a La Sexta per Jordi Évole:
Més informació sobre PxC: http://es.wikipedia.org/wiki/Plataforma_per_Catalunya
Pàgina de PxC: http://www.pxcatalunya.com/webnormal/
Nuclears? No gràcies!
Ho hem vist no fa massa al Japó, va passar fa 25 anys a Txernòbil i pot passar qualsevol dia en qualsevol lloc del món, també a Catalunya, on n'hi ha tres i n'hi havia una quarta que va tancar per circumstàncies estranyes, Vandellós I, el 1989. És un fet, les centrals nuclears són un perill per a la humanitat i per als ecosistemes de la terra i ens ho intenten amagar.
No cal anar massa lluny per veure-ho, el dia 28 d'abril es van escapar 25.000 litres d'aigua radioactiva, que es diu aviat, de la central nuclear d'Ascó afectant a 19 treballadors, el quart accident en uns mesos d'aquesta central situada a la riba del riu Ebre. Doncs bé, aquesta fuga es va produir fa una setmana i mitja i els diaris i les televisions n'informen avui. Una mica tard, no creieu? I es que tot el que rodeja les centrals nuclears d'aquest país sembla "Top Secret" i aquests secretisme provoca que la gent s'inquieti, normal tractant-se de que aquestes màquines poden matar a centenars de milers de persones en segons, i pensi que potser aquestes centrals no són del tot segures, i potser tenen raó, però no ho sabem. I potser el govern hi pot fer alguna cosa perquè això no sigui així.
Però aquí topem amb les empreses elèctriques. Aquestes empreses, propietàries d'aquestes centrals nuclears, no els hi interessa gents tancar aquestes centrals perquè l'energia que produeixen és la més barata que existeix actualment, posant per davant el negoci que la salut i la vida de les persones i dels éssers vius en general.
A més, l'energia que produeixen les centrals nuclears es podria produir amb energies renovables, més cares, sí, però no comporten cap risc sobre la salut, ja sigui eòlica (Catalunya és una de les comunitats autònomes més endarrerides en aquest aspecte), solar o de qualsevol altre tipus.
Per tot això jo dic:
Més informació sobre la fuga de 25.000 litres d'aigua contaminada d'Ascó: http://www.publico.es/ciencias/374787/un-error-humano-provoco-el-charco-radiactivo-en-asco
Més informació sobre el tancament de Vandellós I el 1989: http://ca.wikipedia.org/wiki/Centrals_nuclears_de_Vandell%C3%B2s
dijous, 5 de maig del 2011
TV Espanyola?
Avui un servidor s'ha disposat a veure el partit de tornada de la semifinal de la Champions del Barça contra el Madrid i ho he hagut de fer per televisió espanyola perquè era la única televisió que ho feia.
La primera part ha estat acceptable.
Però ha arribat la segona part i amb ella els nervis dels seguidors del Madrid, Sergio Sauca (locutor de TVE) i Manuel Sanchís (ex-jugador del Madrid i comentarista) inclosos. Manuel Sanchís ha començat a despotricar en contra de l'àrbritre i del Barça contínuament i sense reconèixer el joc brut del Madrid i posicionant-se clarament a favor del interessos de l'equip de la capital del regne, fins al punt que el comentarista a peu de camp, al finalitzar el partit, ha entrevistat molt tendenciosament al porter del Madrid.
Tot plegat inadmissible per a una televisió pública espanyola retransmitint el partit de dos equips espanyols. Si realment es vol una convivència en pau i harmonia entre catalans i espanyols això no pot passar.
Això mateix també es podria aplicar a ràdios i televisions públiques catalanes que tenen el Barça com a favorit i l'Espanyol com a víctima.
La primera part ha estat acceptable.
Però ha arribat la segona part i amb ella els nervis dels seguidors del Madrid, Sergio Sauca (locutor de TVE) i Manuel Sanchís (ex-jugador del Madrid i comentarista) inclosos. Manuel Sanchís ha començat a despotricar en contra de l'àrbritre i del Barça contínuament i sense reconèixer el joc brut del Madrid i posicionant-se clarament a favor del interessos de l'equip de la capital del regne, fins al punt que el comentarista a peu de camp, al finalitzar el partit, ha entrevistat molt tendenciosament al porter del Madrid.
Tot plegat inadmissible per a una televisió pública espanyola retransmitint el partit de dos equips espanyols. Si realment es vol una convivència en pau i harmonia entre catalans i espanyols això no pot passar.
Això mateix també es podria aplicar a ràdios i televisions públiques catalanes que tenen el Barça com a favorit i l'Espanyol com a víctima.
dilluns, 2 de maig del 2011
Assassinat estrany.
Tot el que ha passat amb Bin Laden és estrany.
Bin Laden, fill de rics empresaris del petroli i nét de la mà dreta de George Bush pare en la empresa petrolífera familiar, ha estat matat aquesta matinada a una mansió a prop de la capital del Pakistan per militars dels EUA. El cas és que inexplicablement han tirat el cos al mar i per tant no hi ha proves de què s'hagi matat realment, però segurament el "culebrón" de Bin Laden s'estava fent massa llarg i havia d'arribar a la fi.
La guerra de l'Afganistan la va muntar Bush i la OTAN contra el terrorisme islàmic i per trobar a Bin Laden, o aquesta és la versió oficial. Ara resulta que mentre a l'Afganistan s'estan matant diàriament gent i s'ha creat un clima de violència que va començar ja fa 10 anys quan va començar la mal anomenada guerra contra el terror. I dic mal anomenada perquè des de que va començar la guerra Al-Qaeda ha matat a centenars d'europeus tan a l'Afganistan com a Madrid i Londres, per tant, el terror molt lluny de disminuir ha augmentat. I, a més, resulta que es van equivocar de país.
Bin Laden vivia en una autèntica mansió prop de la capital, per tant no deuria passar massa desapercebut. Han hagut de passar 10 anys perquè el trobessin els que es consideren els millors militars i espies del món, com els EUA, el trobés.
Tot plegat estrany, molt estrany.
Bin Laden, fill de rics empresaris del petroli i nét de la mà dreta de George Bush pare en la empresa petrolífera familiar, ha estat matat aquesta matinada a una mansió a prop de la capital del Pakistan per militars dels EUA. El cas és que inexplicablement han tirat el cos al mar i per tant no hi ha proves de què s'hagi matat realment, però segurament el "culebrón" de Bin Laden s'estava fent massa llarg i havia d'arribar a la fi.
La guerra de l'Afganistan la va muntar Bush i la OTAN contra el terrorisme islàmic i per trobar a Bin Laden, o aquesta és la versió oficial. Ara resulta que mentre a l'Afganistan s'estan matant diàriament gent i s'ha creat un clima de violència que va començar ja fa 10 anys quan va començar la mal anomenada guerra contra el terror. I dic mal anomenada perquè des de que va començar la guerra Al-Qaeda ha matat a centenars d'europeus tan a l'Afganistan com a Madrid i Londres, per tant, el terror molt lluny de disminuir ha augmentat. I, a més, resulta que es van equivocar de país.
Bin Laden vivia en una autèntica mansió prop de la capital, per tant no deuria passar massa desapercebut. Han hagut de passar 10 anys perquè el trobessin els que es consideren els millors militars i espies del món, com els EUA, el trobés.
Tot plegat estrany, molt estrany.
Il·legalitazió
És il·legal pensar.
És il·legal pensar per tu mateix, és il·legal fer-te sentir, és il·legal pensar semblantment a uns terroristes que, malgrat tenen pensaments amb els quals et pots sentir identificats, com la llibertat per un poble, detestes amb totes les teves forces perquè la manera que proposen no és la manera democràtica i han provocat moltes víctimes innocents. Tu busques una solució dialogada al conflicte, poder parlar lliurement com en qualsevol país europeu, però no pots. Això, penses, és digne de països del tercer món, on manen dictadures i la fam i la pobresa està present als carrers, però no. Això és Espanya. Estàs a Espanya. I a Espanya les coses van així, com en una dictadura.
A Espanya 10 homes asseguts en una poltrona (i no decidits democràticament) poden decidir que no, que tu no et pots expressar en l'acte més democràtic de tots, les eleccions. A Espanya no pots votar a qui vols que et representi. Al teu país hi ha gent que no pot votar a qui vol.
També penses però que això que et passa a tu, que ets d'esquerres i el que els espanyols més retrogrades en diuen separatista, també els hi passa a gent que pensa que temps passats eren millors i que són de dretes i que difamen idees racistes i feixistes i que, inclús, també han fet algun que altre atemptat. Però no, aquesta gent pot votar al seu partit, al partit que durant 40 anys va governar aquest estat i que va arribar al govern provocant i declarant una guerra civil, amb milers de morts civils, contra un govern totalment legítim.
I penses: això és Espanya
És il·legal pensar per tu mateix, és il·legal fer-te sentir, és il·legal pensar semblantment a uns terroristes que, malgrat tenen pensaments amb els quals et pots sentir identificats, com la llibertat per un poble, detestes amb totes les teves forces perquè la manera que proposen no és la manera democràtica i han provocat moltes víctimes innocents. Tu busques una solució dialogada al conflicte, poder parlar lliurement com en qualsevol país europeu, però no pots. Això, penses, és digne de països del tercer món, on manen dictadures i la fam i la pobresa està present als carrers, però no. Això és Espanya. Estàs a Espanya. I a Espanya les coses van així, com en una dictadura.
A Espanya 10 homes asseguts en una poltrona (i no decidits democràticament) poden decidir que no, que tu no et pots expressar en l'acte més democràtic de tots, les eleccions. A Espanya no pots votar a qui vols que et representi. Al teu país hi ha gent que no pot votar a qui vol.
També penses però que això que et passa a tu, que ets d'esquerres i el que els espanyols més retrogrades en diuen separatista, també els hi passa a gent que pensa que temps passats eren millors i que són de dretes i que difamen idees racistes i feixistes i que, inclús, també han fet algun que altre atemptat. Però no, aquesta gent pot votar al seu partit, al partit que durant 40 anys va governar aquest estat i que va arribar al govern provocant i declarant una guerra civil, amb milers de morts civils, contra un govern totalment legítim.
I penses: això és Espanya
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)