Selecció

Valdés, Kiko Casilla, Piqué, Puyol, Dídac Vilà, Raül Rodríguez, Andreu Fontàs, Jordi Amat, Marc Muniesa, Montoya, Sergi Juste, Cesc, Xavi, Verdú, Busquets, Albert Puigdollers, Sergi Roberto, Sergio García, Bojan, Álvaro Vázquez, Cuenca i Corominas. Seleccionador: Johan Cruyff

De com una selecció que faria un molt bon paper al Mundial es veu relegada a fer un partit amistós a l'any.

Carta a un amic

Benvolgut amic,

T'envio aquesta carta per expressar la meva humil opinió sobre un tema -bé, més aviat EL tema. 

Les desigualtats han existit sempre, inclús abans de què existís la moneda, però no per això ha de ser just. 

T'explicaré una història, no és real, però podria ser-ho perfectament. Suposem un paleta -per cert, un ofici molt respectable, inclús poder més que el d'òptic- viu al seu pis amb la seva parella -que treballa de perruquera, un ofici igual de respectable que el d'òptic- i dos fills, pagant una hipoteca de quan fa 5 anys es van casar feliçment, un pis de 60 metres quadrats, on en prou feina hi caben tots 4, i amb un sou que entre els dos no arriba als 1.700 euros. 

Ens remuntem a fa 4 anys, en l'època de l'auge de la construcció, el paleta cada dia va amb el seu Ford Fiesta groc de segona mà a l'obra a treballar 10 hores diàries a ple sol posant totxo sobre totxo per 1.000 euros al mes mentre el promotor de l'obra seu tranquil·lament al seu despatx situat al paseo de la Castellana de Madrid sense fotre brot i cobrant deu vegades del que cobra el paleta. A tot això, el paleta s'acaba de casar amb l'amor de la seva vida, perruquera de professió, i fa un any es van mudar al seu pis nou, petitet i a les afores, però que els hi ha costat l'or i el moro i que pagaran durant tota la seva vida. Malgrat això la parella és feliç i està il·lusionada i un dia, la perruquera dóna la notícia tant esperada: s'ha quedat embarassada. Allò de l'American way of life, et sona?

El paleta dóna bots d'alegria i comença a pensar en tot el què faran junts, quin nom li posaran... Però clar, al Ford Fiesta groc de segona mà no hi cabran i s'hauran de comprar un cotxe nou, però no tenen prou diners i a més, amb les despeses que provocarà la nova habitació del nen, bolquers, llet en pols, etc. i pensen que potser millor deixar el cotxe per un altre moment, més endavant.

Mentrestant, dia sí, dia també arriben cartes de bancs fent promocions de crèdits a un interès molt baix. Un dia, la parella mentre dóna de sopar al fill es miren una carta d'aquestes i pensen que potser és la seva salvació, que demanant un crèdit tindran suficients diners per a comprar-se un cotxe, però que segurament no els hi donaran el crèdit, que ja paguen una hipoteca i els sous no són gaire alts... Però ells ho proven, però són conscients que segurament no els hi donaran. 

Un dia decideixen anar al banc, seuen a les cadires i expliquen que volen un crèdit per a comprar-se un cotxe senzill, però on puguin anar còmodes, que estan pagant una hipoteca i que els sous no donen per a gaire. El senyor treballador del banc diu que sí, sí, que no hi ha cap problema, que és igual que tinguin una hipoteca i els sous no siguin gaire alts i comença a explicar-li números, números i més números que la parella no acaben d'entendre, però què hi han de fer? El treballador del banc diu que són unes condicions immillorables, que a cap més banc els hi deixaran més barat, que és una ganga. Ells accepten.

Es compren un cotxe dins de les seves possibilitats, un Seat Altea, senzill però còmode. Ni s'han pensat comprar un cotxe d'una gamma més alta, malgrat tots dos pensen que és injust que hi hagi gent que portin Ferraris de 200.000 euros i visquin en palaus tenint en compte que ells es maten cada dia treballant.

Passen els anys, un dia peta un banc de l'altra punta de món i els "mercats" (que no se sap qui són) fan començar una crisi que aquí es convertiria en immobiliària, i a l'obra no hi ha feina. El senyor del despatx de la Castellana decideix que el paleta és prescindible però que ell no es pot baixar el sou i despatxa al paleta. A més, la perruqueria cada vegada va pitjor. I els nens tenen cada dia més despeses. Davant aquesta situació decideixen demanar ajuda a la família, però els avis són pensionistes i després de treballar com burros duran tota la vida al camp, collint tomàquets de propietat aristocràtica, cobren poc més de 500 euros al més i no poden ajudar.

L'ex-paleta i la perruquera estan desesperats, ja no arriben a finals de mes i ja no poden pagar les factures. Al cap d'unes setmanes ja no poden pagar ni la hipoteca ni el crèdit. Decideixen, per tal d'atenuar una mica les conseqüències, vendre el cotxe, recuperar el vell Ford Fiesta groc i així poder pagar el crèdit. Però els diners de la venda del cotxe no donen ni per pagar el crèdit.

Van passant les setmanes i l'ex-paleta no troba feina i les coses es compliquen: ha arribat una carta del banc dient que hauran d'abandonar el pis. Sense poder-hi fer res, ell i la seva dona veuen com s'esfuma l'American way of life i tota mena de vida digna.

Desolats no saben què fer. Finalment la família els acull. Hauran de viure sis en un pis vell dels afores de la ciutat de tres habitacions. Ah! I mentrestant continuaran pagant la hipoteca tota la seva vida, perquè s'han quedat sense pis, però no sense hipoteca.

I jo et pregunto bon amic meu: és just? Trobes bé això? Creus just que mentre el senyor de la Castellana viu com un rei i no s'abaixa el sou fagi fora a un pobre paleta que cobra 1.000 euros al mes? Això és el teu estimat capitalisme, que és cíclic, que cada vegada aquestes situacions seran més freqüents, que és injust, fomenta la desigualtat i que els valors humans se'ls passa pel forro. 

En resum: el capitalisme és crisi.

Espero molt fermament que reflexionis malgrat que la teva posició social i els diners que tens al banc t'influeixin.

El teu amic.

20N

D'aquí a una setmana torna a haver eleccions, aquest cop eleccions generals convocades anticipadament, més que probablement per culpa de la crisi i l'atur que ha provocat.

Aquestes eleccions seran molt importats, es decidirà si se sortirà de la crisi per l'esquerra o per la dreta, si se surt retallant bestialment o si s'apugen els impostos als més rics i bancs, si es continuen retallant drets socials i laborals o no. Malgrat tot això, les enquestes diuen que el gran beneficiat de la crisi és el PP i Mariano Rajoy, el mateix partit que va permetre un creixement artificial sobre una bombolla immobiliària i que tornarà a fer-ho si té ocasió.

És per això que és molt important votar i votar bé, votar pel que treballaran per sortir de la crisi, però no de qualsevol manera, perquè no val tot, per davant de tot s'han de defensar els drets de les persones, eliminar les desigualtats i eradicar el 20% de pobresa a Catalunya.

Que no t'enganyin, no és el mateix.

Pau

Pau, pau, pau,pau....

Això és el que per fi ha arribat al País Basc, la pau, al cap de 52 anys de violència i de 817 morts que quedaran al record. 

Un record en especial a tots els morts dels Països Catalans: 60. Entre els quals els 21 morts de l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona i Ernest Lluch. 

La joventut en lluita!

Que la joventut està conscienciada políticament no hi ha dubte (encara que hi hagi qui no vulgui reconèixer-ho). Avui, després de l'èxit del moviment 15-M on molts joves hi ha participat, tenim un altre exemple. Els alumnes d'un institut de Cornellà (el Baix Llobregat) han decidit ocupar les aules en contra de les retallades contra l'educació que està fent el govern de la Generalitat. De moment només acamparan aquesta nit, i ho fan malgrat la prohibició de la conselleria de la Generalitat i de la direcció de l'institut però amb el claustre de professors a favor.

És una iniciativa digna d'admirar i espero que s'escampi per arreu de Catalunya, igual que l'ocupació i acampades als ambulatoris per defensar la sanitat pública. I es que amb el baix nivell de l'ensenyament a Catalunya comparat amb d'altres països, només falta que ara ens la retallin, mentre ells continuen amb cotxes oficials anant amunt i avall i pagant amb targetes de crèdit sense fons de les institucions.

Podeu seguir l'ocupada a Twitter al hashtag #ocupemlesaules, la podeu veure per streaming a http://www.ustream.tv/channel/ocupaci%C3%B3-francesc-maci%C3%A0 i podeu entrar al web: http://www.aesmacia.tk/

Fa 297 anys.

Fa 297 anys, tal dia com avui, Barcelona es rendia a les tropes borbòniques després de 15 mesos de setge i va suposar la fi de la guerra de successió a la corona Espanyola. La corona aragonesa va posicionar-se a favor de Carles d'Àustria, que va jurar els furs, amb el suport del Regne Unit i l'Imperi austríac i la corona castellana a favor de Felip de Borbó, amb el suport de França. L'any 1707 el regne de València i Lleida van ser ocupades, i quedava Barcelona, que heroicament va suportar un setge duríssim de 15 mesos i amb menys tropes que les borbòniques. En finalitzar la guerra, Felip V es va convertir en rei d'Espanya i l'antiga gloriosa corona d'Aragó, coneguda arreu del Mediterrani, va desaparèixer completament. Els Decrets de Nova Planta van arrasar totes les lleis, drets i furs catalans, aragonesos i valencians i va començar una repressió per tot allò que no era castellà. Van imposar les seves lleis, els seus costums i la seva llengua. Catalunya no tornaria a gaudir d'una certa autonomia fins a l'època de la Mancomunitat, a principis de segle XX que una dictadura -de Primo de Rivera- es va encarregar de suprimir, després, amb la República -en que la família Borbó va marxar cames ajudeu-me- es va tornar a gaudir d'autonomia a través de l'Estatut de Núria, fins a la guerra civil. Han passat 297 anys i els Borbons encara són reis del regne d'Espanya i ho són perquè Franco, a través d'una guerra civil i 40 anys de dictadura i repressió, els va tornar a col·locar.

Avui, 297 anys després, el model lingüístic a les escoles -elogiat a les institucions europees i que ha garantit l'estabilitat social a Catalunya durant 30 anys- està qüestionat i amenaçat, el sistema autonòmic espanyol també, hi ha un continuo degoteig d'insults i paraules malsonants de part d'una part d'Espanya, un espoli fiscal 22.000M d'euros, un Estatut d'autonomia votat pels catalans i retallat per la justícia espanyola que demostra clarament que la voluntat del poble de Catalunya va més enllà de la Constitució espanyola, unes eleccions generals properament que, previsiblement guanyarà el PP i ens posarà les coses encara més difícils, etcètera.

Arribats a aquest punt, s'ha de triar. Rebaixar les nostres aspiracions com a nació, o tots junts fem força i marxem d'aquest estat on no hi cabem.

Va ser a la tardor del 1707 i encara volen 
cendres pels mateixos carrers, les classes 
populars contra les tropes del rei, les pedres 
ho recorden quan avui les prenem.

Avui com ahir, avui com demà, el mateix camí, 
el mateix combat.

Obrint Pas.

A l'escola, tots en català (o occità)!

El tribunal superior de justícia de Catalunya dóna dos mesos a la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a què el castellà sigui també vehicular a l'ensenyament a Catalunya.

La immersió lingüística s'ha aplicat a Catalunya des dels anys 80 i ha evitat la segregació de nens i joves per motius lingüístics, ha permès que milers de joves catalans immigrants s'integressin més fàcilment a la vida quotidiana catalana, ha donat un impuls a la llengua i ha permès que fos una llengua com una altra, utilitzada en mitjans de comunicació, en literatura i en tants altres camps que no hagués sigut possible sense la immersió.

 Hi ha gent que afirma que la immersió lingüística redueix els drets dels pares ha escollir la llengua en la que vol que els seus fills siguin educats, doncs bé, aquesta gent ha de saber que viu en un país que la seva llengua pròpia és el català igualment com ho és -per posar un exemple- l'anglès a Anglaterra, de tal manera que l'ensenyament a les escoles a Anglaterra és en anglès i només en anglès, a Catalunya es fa en català i només en català. D'altra banda, el curs passat només hi van haver dues peticions d'escolarització en castellà a tot Catalunya, per tant, aquí no hi havia cap problema fins que s'hi va posar el TSJC pel mig.

A més, la immersió ha permès que tots els catalans sabessin parlar, llegir i escriure un mínim de dues llengües, un fet indiscutiblement beneficiós per la societat en tots els sentits. Jo, personalment, no conec ningú que no sàpiga parlar castellà i, en canvi, sí que en conec que no sap parlar català, per tant la llengua en minoria a Catalunya, i en el conjunt dels Països Catalans que formen part d'Espanya, continua sent el castellà i, per tant, el català, com a llengua pròpia d'aquests territoris necessita una especial protecció davant d'una llengua de més de 300 milions de parlants com és el castellà.

El mateix passa amb l'occità a era Val d'Aran, la llengua pròpia d'aquesta comarca i de tota la meitat sud de l'estat francès a excepció del País Basc francès i Catalunya Nord i l'únic territori on és oficial i on s'ensenya a les escoles també perilla amb aquesta ordre.

Per últim, aquesta ordre del TSJC i tantes altres accions que s'han portat a terme en els últims anys fa que la gent s'emprenyi i es deixi de punyetes i deixi de creure en "la España plural y federal" que tant volia Zapatero i pensi més en "uns Països Catalans lliures i confederats"

Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense. 
Ovidi Montllor

Música en català (II)

La música en català està passant un molt bon moment malgrat que el negoci de les discogràfiques no va massa bé a causa de les descàrregues i el compartiment de fitxers pel sistema p2p. La música en català, però, cada dia guanya adeptes i cada vegada hi ha grups més variats d'estils: des de la cançó d'autor fins al rap passant pel sound system i el reagge.

Les cançons que posaré a continuació són de grups o cantants que estan en actiu, excepte un Ovidi Montllor.

Aqui us deixo amb les recomanacions:

Espero que us hagin agradat!

Confederació dels Països Catalans

Aquesta és la meva proposta. En un futur, si els diferents territoris de llengua catalana assoleixen la independència la millor sortida serà la confederació entre ells, ja no només per interessos culturals, lingüístics, etc, sinó també econòmics, una confederació amb una unió econòmica forta podria a arribar a ser capdavantera a Europa i per descomptat a tota la regió mediterrània.

Aquesta unió per la via de la confederació mantindria la independència i sobirania de tots els estats, sense imposicions de ningú cap a ningú, cap relació de metròpoli a colònia, com temen blavers valencians, una relació de tu a tu entre tots els estats.

I és més, m'atreveixo a proposar capital: Vinaròs. La seva centralitat entre Barcelona, València i Palma la fan la millor ciutat per tal de ser la capital d'aquesta confederació. 

La meva opinió és que aquesta confederació no hauria de tenir exèrcit professional, en tot cas una policia preparada per la defensa dels estats si s'escau i mai hauria d'entrar en guerra amb cap país, seria únicament per a defensa pròpia per atacs d'altres països cap a la pròpia confederació. No crec que sigui convenient que aquesta confederació entrés a la Unió Europea, perquè comporta una pèrdua de sobirania que els estats no es podrien permetre i perquè actualment la Unió Europea és un dels nuclis més neoliberals del món, on qui realment mana són 2 o 3 i els governs nacionals no compten per a res. 

Econòmicament parlant, aquesta confederació no es podrà permetre el capitalisme i liberalisme que ha estat assolant Europa aquests últims anys i caldrà buscar una altra sortida. Evidentment, els serveis públics (transports, comunicacions, sanitat, educació, infraestructures) haurien de ser públics per tal de garantir uns bons serveis.

Políticament parlant, la confederació haurà de ser una democràcia directa, com ho és un altre exemple de confederació, Suïssa, on els referèndums són habituals. 

Evidentment, tot això és en el cas de què els diferents estats assoleixin la independència d'Espanya i França (no oblidem), per tant el primer és assolir aquesta independència i després ja ens unirem.

Retallades, retallades everywhere

Tot va començar un 20 de novembre de 2010. El partit dit de centre, o inclús de vegades centre-esquerra, guanyava les eleccions clarament davant els desastrosos resultats dels partits, d'esquerres, que fins al moment havien governat.

Poc després, cap a principi de desembre, el nou govern prenia possessió i la maquinària es va posar en marxa, la televisió pública va començar a emetre al telenotícies entrevistes als nous consellers i el que a un servidor li va semblar un publireportatge de mútues d'assistència mèdica privada que feia sospitar i va resultar que el conseller de sanitat, un tal Boi Ruiz, era el president de l'associació de mútues, encara més sospitós.

Poc després començava el que encara no ha acabat i el que s'ha estès per Espanya, les retallades. Però no unes retallades de sous als alts càrrecs, consellers i parlamentaris, no; ni tampoc una pujada dels impostos als més rics, no; sinó retallades en els serveis públics bàsics de l'estat del benestar europeu com és la sanitat i l'ensenyament públics, seguit de la quasi eliminació de l'impost de successions. I amb això les protestes, les acampades, etcètera, que el senyor Puig es va encarregar de dissoldre a base -parlant clar- d'hòsties.

Aquestes mesures desafavoreixen els més dèbils i afavoreixen als més rics i suposa una política de dretes com mai hi havia hagut en aquest país.

L'autèntica cara de CiU.

Als valencians

Durant aquest mes d'agost he estat convivint amb vosaltres al meu poble, un poble petit, al nord, segurament no massa representatiu de la societat valenciana, un poble on el caciquisme encara es practica, on mana el PP amb els vots comptats i comprats (literalment), on l'alcalde, des de que ho és, s'ha enriquit misteriosament i ha muntat multitud d'empreses constructores que no paren de construir cases per a ell i la seva família, on quasi el 100% de la població és catalanoparlant, on a les festes majors posen una gran senyera quatribarrada al balcó de l'ajuntament, on, encara que us sembli estrany, valencians, es veu, i el més important, la gent mira TV3 i Aragón TV, com podeu comprovar, un poble molt estrany.

Més enllà d'aquest poble, i deixant la comarca a part, hi ha un País Valencià on un president de diputació construeix un aeroport amb capital públic i on no vola cap companya aèria, un canal públic de televisió corromput pel govern, amb molt poca audiència i amb un deute de 1.099 milions d'euros, un altre canal públic de televisió censurat pel govern, un partit, el majoritari en la oposició, que no sap fer i no fa oposició, un president (afortunadament ara, expresident) imputat per causes corruptes, la llengua -com diu la cançó de La Gossa Sorda- aixafada, arrassada i venuda, on es veu com una amenaça la gent i els territoris amb mateixa llengua i cultura que la seva, però en canvi "ja ofrena noves glòries a Espanya", on es fan dir "Comunitat" en canvi del que són, un País, on la gent discuteix coses totalment surrealistes com que el català i el valencià són llengües diferents, on la gent no ha pres consciència com a poble i viu dins d'un "meninfotisme" exagerat, on la construcció era el pilar fort de l'economia amb la conseqüent crisi que això ha originat, i tantíssimes altres coses que no dec saber -o que no han sortit a la llum- que conformen el País Valencià.

Per favor, valencians, podeu reaccionar? Encara esteu a temps! Feu que això canviï! Mostreu amb orgull que sou valencians, parleu valencià i el castellà que parleu és amb accent català! Feu que el que teniu al subconscient surti al conscient i feu fora als polítics que a part de manar-vos, us roben!

La sol·lució? Revolució!

Sí, aquesta és la única sortida possible a aquest sistema injust. Aquest sistema que provoca que cada vegada els rics siguin més rics i els pobres més pobres i que s'està carregant l'estat de benestar d'Europa.

S'han perdut els valors de solidaritat i igualtat per culpa d'una democràcia que no ho és. Ens enganyen contínuament, fins ara Zapatero i el seu govern i a partir de novembre segurament, i segurament mulitplicat, Rajoy i la seva colla.

Aquesta gran mentida s'ha d'acabar.

I l'única sortida que veig a aquest espiral de mentides és la revolució. Aquesta revolució no serà com la revolució francesa o les revolucions burgeses o socialistes, violentes i amb molta sang i morts pel mig, ha de ser un nou concepte de revolució, una revolució el màxim de pacífica i no violenta possible i, evidentment sense rodar cap cap. Ha de ser una revolució amb valors com la igualtat real, la democràcia de veritat i el pacifisme. Això sí, cap agressió sense resposta; si la policia o un sector de gent es posa violenta, s'ha d'anar contra d'ells, dialogant, argumentant i explicant per què es fa, segur que al final canvien de bàndol.

Tot era mentida al país dels farsants,
fins que la veritat ens esclata a les mans.
Van fer eleccions i la van derrocar,
i la gran mentida tornà a començar.
 Mentides, Obrint Pas

Per què no un referèndum?

Porto molt de temps sense escriure al bloc per diferents situacions, però avui torno. I torno amb un fet d'actualitat que mostra la "indemocràcia" d'aquest estat.

La constitució espanyola es va fer, aprovar i refrendar l'any 1978 i durant tot aquest temps no s'ha modificat fins ara, era quasi bé sagrada, intocable.

Però aquesta intocabilitat s'ha acabat gràcies a Merkel i Sarkozy que han decidit que Zapatero ha de canviar la constitució a dos mesos de les eleccions generals i a tota hòstia per què clar, no hi ha temps per a més, i a més, només es pot tocar allò que han dit, no coses tan essencials i qüestionades com la monarquia, el dret a autodeterminació de les diferents nacionalitats, etc.

El canvi en qüestió és que a partir de 2018 l'estat no es podrà endeudar més del 0,4%, això provocarà una baixada de la qualitat dels serveis públics com la sanitat, educació, seguretat, etc.

Doncs bé, volen fer aquesta reforma de la carta magna, de la llei de lleis que es va portar a referèndum fa 33 anys sense tornar a fer referèndum, i en això s'han posat d'acord el PP i el PSOE que sembla que es posin d'acord només per fets antidemocràtics com és aquests.

I es que sembla que els dirigents del PP i del PSOE no han escoltat la veu d'aquells que des del mes de maig demanen més democràcia i una democràcia al servei del poble i no dels bancs i dels grans multimilionaris.

Es que potser tenen por de que el poble els hi doni l'esquena? Si realment tenen aquesta por l'han d'assumir i si es fa el referèndum i surt no a la reforma ho hauran d'acatar i no tocar la constitució, per què democràcia vol dir que el poble té el poder i no pas Merkel, Sarkozy i els mercats que cap espanyol ha votat.

Música en català

Avui us faré unes recomanacions de música en català.

Comencem pels grups clàssics del rock català dels 80 i 90 del segle passat: Els Pets i Sopa de Cabra

Continuem amb la rumba, des de la més clàssica fins a l'actual: Peret, Sabor de Gràcia i La Troba Kung-fu

Seguim amb música del País Valencià actual com Pau Alabajos, VerdCel, Obrint Pas i la Gossa Sorda

Ara és el torn del nou pop català, els més "comercials": Manel, Els Amics de les Arts i Antònia Font

I ara, per acabar, nou pop-folk català no tan conegut: Pepet i Marieta i Els catarres.

Si se'm acudeixen més cançons o me'n proposeu, les posaré en un altre artícle.

Webs i blocs d'acampades i indignats

Aquests són els webs i blocs de les acampades de diferents llocs com la de Sant Feliu, algunes dels Països Catalans i les més destacables d'Espanya:

Sant Feliu:
Indignats Sant Feliu: http://indignatsantfeliu.wordpress.com/

Països Catalans:
Acampada de Barcelona: http://acampadabcn.wordpress.com/

Acampada de València: http://www.acampadavalencia.net/

Acampada de Palma de Mallorca: http://www.acampadapalma.es/

Acampada de Lleida: http://acampadalleida.blogspot.com/

Espanya:
Acampada de Madrid: http://madrid.tomalaplaza.net/

Acampada de Saragossa: http://www.acampadazgz.org/

Acampada de Sevilla: http://sevilla.tomalaplaza.net/

Panem et circenses

El passat dissabte el Barça va guanyar la seva quarta Champions i jo, igual que tots els barcelonistes, me'n vaig alegrar. L'endemà, més de mig milió de persones van rebre l'equip en la rua i els parlaments (excessivament curts, però això és un altre tema) al Camp Nou.

Mentrestant, a plaça Catalunya continuava l'acampada pacífica (encara que  algun sector de la societat no vulgui assumir-ho). Centenars de persones van protegir a l'acampada dels diferents disturbis causats per alguns aficionats del Barça i l'entesa entre la resta d'aficionats del Barça que estaven celebrant la victòria del seu equip a Canaletes i els acampats va ser total, és més, molts d'aquests aficionats es van interessar per l'acampada, una altra vegada deixant sense arguments als que diuen que no és pacífica.

L'endemà va ser la rua, com ja he dit més de mig milió de persones celebrant la victòria d'un partit de futbol, - que recordem, és un joc, que mou diners, sí, però només un joc- mentre que tot just hi havia uns centenars de persones a plaça de Catalunya on no es celebra cap victòria de cap equip de cap joc, sinó que s'està construint -o si més no s'intenta- un futur per nosaltres, un futur on el món sigui més just i amb més oportunitats per als joves.

Tenim l'oportunitat única de canviar la societat on vivim i ens dediquem a anar a veure uns personatges que pel seu treball cobren més en un any que el que qualsevol persona de classe mitja cobrarà en tota la seva vida.

La societat ha arribat a un punt on s'estima més el seu equip de futbol que el seu propi futur. Que s'estima més veure la celebració d'una victòria esportiva i que li és igual que hi hagi polítics corruptes, banquers embutxacant-se diners a tort i a dret i empresaris amb milions i milions d'euros de superàvit i que fa fora a treballadors.

El futbol és el panem et circenses modern.

Cartes d'una revolta

Aquí us deixo un conte fet per mi el mes de febrer sobre la revolta de la plaça Tahrir d'Egipte per a l'assignatura de Literatura Universal:

Cartes d'una revolta

25 de gener

Estimada Fàtima,

Suposo que ja hi has vist pel twitter o el facebook, la manifestació ha estat un èxit. Ha vingut molta gent i no només del Caire, sinó de tot Egipte. La plaça Tahrir està plena de gent, la policia no pot fer res! Sembla que la gent egípcia vol el canvi. De moment, aquesta nit la passarem aquí i hi ha gent que diu que ens hauríem de quedar fins que caigui el règim.

26 de gener

Benvolguda Fàtima,

Les coses aquí continuen com ahir, gent cridant contra el règim i onejant banderes reclamant llibertat per al poble egípci. La gent de fora de la plaça ha fet entrar menjar, sacs de dormir i tendes. Sembla que cada vegada hi ha més gent que estpa a favor del canvi, el divendres, el dia del gloriós Alà, s'ha convocat una manifestació.

27 de gener

Estimada Fàtima,

Com et trobo a faltar jo també... Però pensa que ara no puc abandonar! Si al final fem caure la dictadura els fills que tindrem un com ens haguem casat tindran un futur millor, amb llibertat i nosaltres per fi podrem viure com ens correspon, jo per fi podré treballar en algun diari o televisió perquè ja no estaré fitxat per la policía per a ser contrari al règim.

Precisament avui ha vingut un periodista europeu, em sembla que d'Espanya, de la ciutat aquella d'on és el Barça, i m'ha entrevistat, sembla que tot el món ja sap què estm fent i ens ha donat ànims per a continuar.

28 de gener

Estimada Fàtima,

Avui ha estat un dia gloriós! Després d'haver resat a Al·là, ha començat a venir gent i més gent. A la plaça no hi cap ni una agulla més, estem molt apretats. Tothom ha cridat consignes contra el règim i a favor de la llibertat. Onejaven centenars de banderes d'Egipte i s'alçaven moltes pancartes. Sembla que el que havia de ser una manifestació s'ha convertit en una revolta sense marxa enrere.

1 de febrer

Apreciada Fàtima,

Avui ha estat un dia estrany. Primer han aparegut tancs de l'exèrcit al voltant de la plaça, però no han fet res, però per prevenció s'han fet trinxeres al voltant de la plaça i per entrar i sortir s'ha de passar per un control. Ara, no fa massa estona, s'ha començat a agrupar gent fora de la plaça i criden contra nosaltres. Aquesta nit pot ser molt llarga.

3 de febrer

Benvolguda Fàtima,

Suposo que t'ha estranyat que ahir no t'escribís, però es que em va ser impossible. La gent de fora de la plaça va començar a tirar pedres i altres objectes contra nosaltres, i fins hi tot disparàven. Gràcies a Déu, a mi no em va passar res, però vaig veure amb els meus pròpis ulls gent dessagnant-se i gent que queien a terra fulminats després de rebre el cop d'una pedra. A més, després del tancament de ràdios, internet i del tall de la cobertura mòbil les notícies arriben molt a poc a poc i la gent s'està desanimant, però demà torna a ser divendres, dia del Senyor, i tornaran a haver manifestacions.

6 de febrer

Estimada Fàtima,

Avui la gent està animada, ha arribat informació que diu que la setmana que ve el president dimitirà. La gent, al saber-ho, s'ha alegrat molt i ha començat a cridar com mai en contra del president. Ja era hora!

8 de febrer

Apreciada Fàtima,

Sembla que les coses es mouen. El president ha cedit els seus poders al vicepresident, però la gent d'aquesta plaça no en tenim prou, la gent volem el final d'aquest règim. Et trobo molt a faltar Fàtima. Espero veure't quan el règim se'n hagi anat!

10 de febrer

Estimada Fàtima,

Demà trona a ser divendres, i sembla que la gent de fora de la plaça han muntat manifestacions arreu d'Egipte, diuen que hi anirà milers o fins i tot un milió de persones, pot ser fantàstic. També diuen que els americans diuen que el president se'n va demà!

12 de febrer

Benvolguda Fàtima,

Al final, malgrat les manifestacions multitudinàries, ahir el president no se'n va anar. Va ser desepcionant. Havien posat una pantalla gegant per veure el comunicat i estava tot preparat per a la festa, però al final no se n'ha anat. Però nosaltres continuarem aquí, fins que se'n vagi!

14 de febrer

Estimada Fàtima,

Per fi! El dictador se n'ha anat! Tothom canta, salta i balla! Després de vint dies de revolta ho hem aconseguit! Demà coldrà començar a reconstruir Egipte en llibertat. El futur que tan desitjàvem ha arribat! Demà agafaré l'autobús i vindré al poble, per fi ens veurem!

Alguna cosa es mou...

Aquests últims dies hem pogut veure com a Madrid, Barcelona i d'altres ciutats espanyoles i catalanes hi ha hagut manifestacions i hi ha acampades de gent indignada pel sistema.

Joves i no tan joves estan acampats per demanar una democràcia real, una democràcia on els ciutadans estiguin realment representats i acabar amb la partitocràcia, que ha fet que actualment dos partits tinguin la gran majoria de vots a Espanya, i crear un sistema de llistes obertes i transparents, és a dir, que s'elegeixin els representants directament i no a partits. Es tracta, en definitiva, de reconstruir la democràcia espanyola, de deixar de banda el pes dels partit i donar pas a una democràcia participativa, on els ciutadans tinguin realment el poder. Però no és només per això. També estan allà per exigir que el mercat deixi de ser veritable el govern del món i deixi el poder real a les persones.

La primera nit d'acampada a Madrid es van quedar a dormir un centenar de persones que van ser desallotjades a les 5 de la matinada. Doncs bé, no es van rendir, l'endemà, a les 8 de la nit hi havia més de 2.000 persones donant suport a l'acampada, una autèntica mostra de força dels que estan indignats amb el sistema i més de 200 es van quedar a dormir.

Des d'aquí vull donar suport a tota aquesta gent indignada. Hi ha molta gent amb vosaltres, no us rendiu!

Això és Madrid el dimarts 16 a la tarda.

Estat laic?

La constitució espanyola de 1978 diu que Espanya és un estat laic, però ho és realment?

Cada any l'església catòlica rep 10.000 milions d'euros. Això són 200 euros per habitant l'any. És a dir, tu, siguis o no creient, vulguis o no, estàs pagant 200 euros als capellans, bisbes i tota la infraestructura de l'església catòlica. Una església catòlica encallada a l'edat mitjana, on la igualtat de sexes és una utopia, on l'organització interna és digne del sistema feudal i que fa sevir aquests diners per a fer pamflets en contra de l'avortament i per a finançar manifestacions a favor del seu concepte de família, amb el suport del PP.

És a dir, tu cada any pagues 200 euros a una institució que es dedica a sermonejar, mai més ben dit, en contra de principis que molta gent té com a propis.




Font:
http://www.publico.es/espana/375058/la-iglesia-recibe-al-ano-10-000-millones-de-las-arcas-publicas

Plataforma per Catalunya: el partit de la demagògia fàcil

Plataforma per Catalunya és un partit format l'any 2002 per Josep Anglada, "ex-feixista". Només té una ideologia: la de l'odi.

L'odi contra els immigrants. I ja se sap, aquests populisme fàcil, demagog té èxit. Actualment tenen uns quants regidors a pobles i ciutats de Catalunya, sobretot de la Catalunya central, i per poc no van entrar al parlament català després de les eleccions del passat mes de novembre. Ara tornen les eleccions municipals i posen totes les mentides a l'abast de la població. Mentides com dir que els immigrants reben més de l'estat que el que aporten, que van més al metge que els autòctons, que reben més ajudes i un llarg etcètera totalment fals, demostrat a través de diversos estudis que és rotundament FALS.

Però ara no interessa que totes aquestes difamacions siguin falses, ara interessa acusar als immigrants de la crisi, de robar-nos, de canviar les nostres tradicions i per això han fet aquest vídeo impresentable:

Entrevista a Josep Anglada, president de PxC a La Sexta per Jordi Évole:

Més informació sobre PxC: http://es.wikipedia.org/wiki/Plataforma_per_Catalunya

Pàgina de PxC: http://www.pxcatalunya.com/webnormal/

Nuclears? No gràcies!

Ho hem vist no fa massa al Japó, va passar fa 25 anys a Txernòbil i pot passar qualsevol dia en qualsevol lloc del món, també a Catalunya, on n'hi ha tres i n'hi havia una quarta que va tancar per circumstàncies estranyes, Vandellós I, el 1989. És un fet, les centrals nuclears són un perill per a la humanitat i per als ecosistemes de la terra i ens ho intenten amagar.

No cal anar massa lluny per veure-ho, el dia 28 d'abril es van escapar 25.000 litres d'aigua radioactiva, que es diu aviat, de la central nuclear d'Ascó afectant a 19 treballadors, el quart accident en uns mesos d'aquesta central situada a la riba del riu Ebre. Doncs bé, aquesta fuga es va produir fa una setmana i mitja i els diaris i les televisions n'informen avui. Una mica tard, no creieu? I es que tot el que rodeja les centrals nuclears d'aquest país sembla "Top Secret" i aquests secretisme provoca que la gent s'inquieti, normal tractant-se de que aquestes màquines poden matar a centenars de milers de persones en segons, i pensi que potser aquestes centrals no són del tot segures, i potser tenen raó, però no ho sabem. I potser el govern hi pot fer alguna cosa perquè això no sigui així.

Però aquí topem amb les empreses elèctriques. Aquestes empreses, propietàries d'aquestes centrals nuclears, no els hi interessa gents tancar aquestes centrals perquè l'energia que produeixen és la més barata que existeix actualment, posant per davant el negoci que la salut i la vida de les persones i dels éssers vius en general.

A més, l'energia que produeixen les centrals nuclears es podria produir amb energies renovables, més cares, sí, però no comporten cap risc sobre la salut, ja sigui eòlica (Catalunya és una de les comunitats autònomes més endarrerides en aquest aspecte), solar o de qualsevol altre tipus.

Per tot això jo dic:

Més informació sobre la fuga de 25.000 litres d'aigua contaminada d'Ascó: http://www.publico.es/ciencias/374787/un-error-humano-provoco-el-charco-radiactivo-en-asco

Més informació sobre el tancament de Vandellós I el 1989: http://ca.wikipedia.org/wiki/Centrals_nuclears_de_Vandell%C3%B2s

TV Espanyola?

Avui un servidor s'ha disposat a veure el partit de tornada de la semifinal de la Champions del Barça contra el Madrid i ho he hagut de fer per televisió espanyola perquè era la única televisió que ho feia.

La primera part ha estat acceptable.

Però ha arribat la segona part i amb ella els nervis dels seguidors del Madrid, Sergio Sauca (locutor de TVE) i Manuel Sanchís (ex-jugador del Madrid i comentarista) inclosos. Manuel Sanchís ha començat a despotricar en contra de l'àrbritre i del Barça contínuament i sense reconèixer el joc brut del Madrid i posicionant-se clarament a favor del interessos de l'equip de la capital del regne, fins al punt que el comentarista a peu de camp, al finalitzar el partit, ha entrevistat molt tendenciosament al porter del Madrid.

Tot plegat inadmissible per a una televisió pública espanyola retransmitint el partit de dos equips espanyols. Si realment es vol una convivència en pau i harmonia entre catalans i espanyols això no pot passar.

Això mateix també es podria aplicar a ràdios i televisions públiques catalanes que tenen el Barça com a favorit i l'Espanyol com a víctima.

Assassinat estrany.

Tot el que ha passat amb Bin Laden és estrany.

Bin Laden, fill de rics empresaris del petroli i nét de la mà dreta de George Bush pare en la empresa petrolífera familiar, ha estat matat aquesta matinada a una mansió a prop de la capital del Pakistan per militars dels EUA. El cas és que inexplicablement han tirat el cos al mar i per tant no hi ha proves de què s'hagi matat realment, però segurament el "culebrón" de Bin Laden s'estava fent massa llarg i havia d'arribar a la fi.

La guerra de l'Afganistan la va muntar Bush i la OTAN contra el terrorisme islàmic i per trobar a Bin Laden, o aquesta és la versió oficial. Ara resulta que mentre a l'Afganistan s'estan matant diàriament gent i s'ha creat un clima de violència que va començar ja fa 10 anys quan va començar la mal anomenada guerra contra el terror. I dic mal anomenada perquè des de que va començar la guerra Al-Qaeda ha matat a centenars d'europeus tan a l'Afganistan com a Madrid i Londres, per tant, el terror molt lluny de disminuir ha augmentat. I, a més, resulta que es van equivocar de país.

Bin Laden vivia en una autèntica mansió prop de la capital, per tant no deuria passar massa desapercebut. Han hagut de passar 10 anys perquè el trobessin els que es consideren els millors militars i espies del món, com els EUA, el trobés.

Tot plegat estrany, molt estrany.

Il·legalitazió

És il·legal pensar.

És il·legal pensar per tu mateix, és il·legal fer-te sentir, és il·legal pensar semblantment a uns terroristes que, malgrat tenen pensaments amb els quals et pots sentir identificats, com la llibertat per un poble, detestes amb totes les teves forces perquè la manera que proposen no és la manera democràtica i han provocat moltes víctimes innocents. Tu busques una solució dialogada al conflicte, poder parlar lliurement com en qualsevol país europeu, però no pots. Això, penses, és digne de països del tercer món, on manen dictadures i la fam i la pobresa està present als carrers, però no. Això és Espanya. Estàs a Espanya. I a Espanya les coses van així, com en una dictadura.

A Espanya 10 homes asseguts en una poltrona (i no decidits democràticament) poden decidir que no, que tu no et pots expressar en l'acte més democràtic de tots, les eleccions. A Espanya no pots votar a qui vols que et representi. Al teu país hi ha gent que no pot votar a qui vol.

També penses però que això que et passa a tu, que ets d'esquerres i el que els espanyols més retrogrades en diuen separatista, també els hi passa a gent que pensa que temps passats eren millors i que són de dretes i que difamen idees racistes i feixistes i que, inclús, també han fet algun que altre atemptat. Però no, aquesta gent pot votar al seu partit, al partit que durant 40 anys va governar aquest estat i que va arribar al govern provocant i declarant una guerra civil, amb milers de morts civils, contra un govern totalment legítim.

I penses: això és Espanya

Per què?

Estic acabant de fer els deures de Setmana Santa, mentre sona Mardy Bum, d'Arctic Monkeys... I penso...

Perquè?

Perquè al món han de manar els bancs i els seus respectius amos i no les persones?

Perquè la societat està tan mal muntada que Zapatero per tal de pendre mesures contra la crisi ha de consultar cada pas i cada decisió que pren als amos de les principals empreses espanyoles?

Perquè Obama té tantes dificultats per garantir la sanitat universal al seu país, posant en perill la salut de millons de persones que no es poden permetre una assegurança privada?

Perquè en ple segle XXI encara hi han dictadures que volen romandre al poder sigui com sigui encara que hagin de matar al seu propi poble?

Perquè es permet que un senyor com Ruiz-Mateos, després de 30 anys de l'expropiació de Rumasa, torni a muntar un entramat empresarial similar i torni a caure amb tot el que això comporta?

Perquè no es canvia de model si sabem de sobres que el capitalisme acutal té crisis cícliques?

Perquè es prohibeixen els partits que no cauen del tot bé i d'esquerres, com Sortu, i no s'ilegalitzen partits feixistes, com España 2000?

Aquestes preguntes tenen difícil resposta i es que sembla que la democràcia actual és una simple mascareta per què qui realment mana són els empresaris de les empreses més poderoses que es permeten el gust de despedir 5000 persones el mateix dies que el directius es reparteixen millons d'euros de beneficis. És aquest el model que volem?

Primavera

Primavera... Sense dubte, la millor estació de les quatre.

Fred i calor, neu i platja, pluja i sol, tot en una estació, la primavera.
La primavera és una estació de canvis, de canvis de temps, de canvis d'humor, de canvis de personalitat i de mentalitat.

Ressuciten les plantes amb flors i fulles de verd jove i els animals surten de l'hivernació i els ocells tornen i es tornen a sentir a través de les finestres el cant d'un ocell que està a l'arbre del davant de casa teva, mentre tu estudies per als examens de final de curs amb la finestra oberta perquè la calor ja apreta.

I, -perquè no dir-ho?- a la primavera és el meu aniversari.