El passat dissabte el Barça va guanyar la seva quarta Champions i jo, igual que tots els barcelonistes, me'n vaig alegrar. L'endemà, més de mig milió de persones van rebre l'equip en la rua i els parlaments (excessivament curts, però això és un altre tema) al Camp Nou.
Mentrestant, a plaça Catalunya continuava l'acampada pacífica (encara que algun sector de la societat no vulgui assumir-ho). Centenars de persones van protegir a l'acampada dels diferents disturbis causats per alguns aficionats del Barça i l'entesa entre la resta d'aficionats del Barça que estaven celebrant la victòria del seu equip a Canaletes i els acampats va ser total, és més, molts d'aquests aficionats es van interessar per l'acampada, una altra vegada deixant sense arguments als que diuen que no és pacífica.
L'endemà va ser la rua, com ja he dit més de mig milió de persones celebrant la victòria d'un partit de futbol, - que recordem, és un joc, que mou diners, sí, però només un joc- mentre que tot just hi havia uns centenars de persones a plaça de Catalunya on no es celebra cap victòria de cap equip de cap joc, sinó que s'està construint -o si més no s'intenta- un futur per nosaltres, un futur on el món sigui més just i amb més oportunitats per als joves.
Tenim l'oportunitat única de canviar la societat on vivim i ens dediquem a anar a veure uns personatges que pel seu treball cobren més en un any que el que qualsevol persona de classe mitja cobrarà en tota la seva vida.
La societat ha arribat a un punt on s'estima més el seu equip de futbol que el seu propi futur. Que s'estima més veure la celebració d'una victòria esportiva i que li és igual que hi hagi polítics corruptes, banquers embutxacant-se diners a tort i a dret i empresaris amb milions i milions d'euros de superàvit i que fa fora a treballadors.
El futbol és el panem et circenses modern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada