Conferència a la jornada cultural (I): Renovació pedagògica a la República, per Vicenç Molina.

El que ara escriuré són els apunts que he pres durant la conferència que ha fet avui Vicenç Molina, professor de la UB i membre de la Fundació Ferrer i Guàrdia, a les jornades culturals de l'Escola Mestral.

El model educatiu republicà es basava en l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, un pedagog català molt important de principis del segle XX.

Començaré pel final. Imagino que alguns sereu del Barça i imagino que penseu que algú que trepitja a algun jugador del Barça a mig partit és greu. Però no és un fet que hagi d'aclaparar les portades de diaris i temps als informatius, i això està passant. Això demostra el fracàs del projecte pedagog de la República, basat en la formació de persones lliures, és a dir, no-manipulades.

La proposta educativa és molt senzilla: estem a la vida per a què? Què s'espera de nosaltres? Crec que tothom vol ser feliç i que val la pena que estiguem bé pel poc temps que viurem. Viure lliurement.

Abans de la República l'educació es basava en l'acceptació de l'autoritat i a no buscar respostes per sí mateixos davant dels dubtes perquè ja estaven resolts per la religió catòlica.

La República intenta trencar amb aquest model i això senta molt malament als estaments de l'església catòlica per la mala interpretació que fan del nou model. L'església catòlica entenia el model com un atac a la religió quan, en realitat, el que es buscava era fer arribar totes les informacions i que cadascú, lliurement, pogués elegir la seva religió.

Un punt importat de l'educació republicana va ser l'experimentació. Les coses s'aprenen fet-les i no pas escoltant explicacions de com es fan. 

Trencar amb el sistema educatiu anterior era difícil i perillós. S'havia de posar en pràctica el que era teoria: canviar de mètodes i que amb aquests mètodes es pugui arribar a la llibertat. Això és la màxima revolució possible, i per aplicar aquest canvi calia un canvi profund social i polític.

La higiene també va ser un punt molt importat dins d'aquest model. En aquella època la higiene personal era dolenta i es considerava que per a poder pensar era molt important estar net. 

Un altre punt importat va ser la barreja dels nens amb les nenes, molt criticat per l'església i que serà un dels punts clau en la carta de suport dels bisbes espanyols a l'exèrcit feixista durant la Guerra Civil. No cal dir que després de la guerra i amb la dictadura totes aquestes mesures serien abolides i es tornaria al sistema anterior. De fet, a l'Espanya de Franco no es va construir cap Institut de secundària fins 18 anys després d'acabar-se la guerra, el 1957, per tant, l'església amb les seves escoles privades feien negoci. Per això la Dictadura va durar tants anys, perquè si domines el sistema educatiu tens l'èxit garantit, i això és el que va fer Franco. 

Un altre punt és l'accés al medi ambient, on es podia posar en pràctica els aprenentatges fets a classe. Un exemple són les colònies escolars que permetien als nens tenir contacte amb la natura.

Ferrer i Guàrdia proposava l'avaluació contínua com a manera d'avaluar els aprenentatges obtinguts durant aquest procés: es basa en la supressió de tots els exàmens i avaluar el treball diari. Ferrer i Guàrdia dirà que l'examen, a part de crear danys físics, provoca danys morals: fomenta la competitivitat capitalista i deixa de banda la col·laboració entre companys.



+INFO

Article a la Viquipèdia de Ferrer i Guàrdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ferrer_i_Gu%C3%A0rdia

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia:
http://www.ferrerguardia.org/