Alegria i resignació.

Aquesta setmana ha estat una setmana molt moguda i trasbalsada. Han passat fets que, possiblement, marcaran part de l'any 2012.

Per començar, dilluns van passar un dels fets més indignants de l'Estat espanyol en els últims temps. Un grup d'estudiants d'un institut cèntric de València es van manifestar contra les retallades en educació del govern valencià i van tallar el carrer. La policia va intervenir de manera desmesurada contra els estudiants carregant contra ells. El dimarts la situació es va repetir malgrat les manifestacions van ser més nombroses. Tot això va estar acompanyat de declaracions del cap de la Policia nacional espanyola a València, que va arribar a dir que els estudiants eren "el enemigo" i de la delegada del govern espanyol al País Valencià justificant l'actuació policial. Aquests fet va indignar l'oposició valenciana i durant aquesta setmana s'han fet diversos actes en contra de l'actuació policial i les declaracions demanant la dimissió de la delegada amb l'assistència de milers de persones. El poble valencià ha començat a despertar-se de la llarga nit.

Un dels mitjans que més ressò es va fer d'aquestes protestes i de l'actuació policial va ser Público, un diari referent per a molta gent, especialment joves. Aquest diari feia dies que es trobava en una situació econòmica complicada i, finalment, ahir divendres va ser l'última edició impresa que va publicar. Era el paradís del periodisme ben fet de la premsa espanyola feta a Madrid. Ara queden Mundos, Gacetes i Razones. Moltes gràcies a tots els professionals que han fet possible aquest diari.