Fa 297 anys.

Fa 297 anys, tal dia com avui, Barcelona es rendia a les tropes borbòniques després de 15 mesos de setge i va suposar la fi de la guerra de successió a la corona Espanyola. La corona aragonesa va posicionar-se a favor de Carles d'Àustria, que va jurar els furs, amb el suport del Regne Unit i l'Imperi austríac i la corona castellana a favor de Felip de Borbó, amb el suport de França. L'any 1707 el regne de València i Lleida van ser ocupades, i quedava Barcelona, que heroicament va suportar un setge duríssim de 15 mesos i amb menys tropes que les borbòniques. En finalitzar la guerra, Felip V es va convertir en rei d'Espanya i l'antiga gloriosa corona d'Aragó, coneguda arreu del Mediterrani, va desaparèixer completament. Els Decrets de Nova Planta van arrasar totes les lleis, drets i furs catalans, aragonesos i valencians i va començar una repressió per tot allò que no era castellà. Van imposar les seves lleis, els seus costums i la seva llengua. Catalunya no tornaria a gaudir d'una certa autonomia fins a l'època de la Mancomunitat, a principis de segle XX que una dictadura -de Primo de Rivera- es va encarregar de suprimir, després, amb la República -en que la família Borbó va marxar cames ajudeu-me- es va tornar a gaudir d'autonomia a través de l'Estatut de Núria, fins a la guerra civil. Han passat 297 anys i els Borbons encara són reis del regne d'Espanya i ho són perquè Franco, a través d'una guerra civil i 40 anys de dictadura i repressió, els va tornar a col·locar.

Avui, 297 anys després, el model lingüístic a les escoles -elogiat a les institucions europees i que ha garantit l'estabilitat social a Catalunya durant 30 anys- està qüestionat i amenaçat, el sistema autonòmic espanyol també, hi ha un continuo degoteig d'insults i paraules malsonants de part d'una part d'Espanya, un espoli fiscal 22.000M d'euros, un Estatut d'autonomia votat pels catalans i retallat per la justícia espanyola que demostra clarament que la voluntat del poble de Catalunya va més enllà de la Constitució espanyola, unes eleccions generals properament que, previsiblement guanyarà el PP i ens posarà les coses encara més difícils, etcètera.

Arribats a aquest punt, s'ha de triar. Rebaixar les nostres aspiracions com a nació, o tots junts fem força i marxem d'aquest estat on no hi cabem.

Va ser a la tardor del 1707 i encara volen 
cendres pels mateixos carrers, les classes 
populars contra les tropes del rei, les pedres 
ho recorden quan avui les prenem.

Avui com ahir, avui com demà, el mateix camí, 
el mateix combat.

Obrint Pas.