Retallades, retallades everywhere

Tot va començar un 20 de novembre de 2010. El partit dit de centre, o inclús de vegades centre-esquerra, guanyava les eleccions clarament davant els desastrosos resultats dels partits, d'esquerres, que fins al moment havien governat.

Poc després, cap a principi de desembre, el nou govern prenia possessió i la maquinària es va posar en marxa, la televisió pública va començar a emetre al telenotícies entrevistes als nous consellers i el que a un servidor li va semblar un publireportatge de mútues d'assistència mèdica privada que feia sospitar i va resultar que el conseller de sanitat, un tal Boi Ruiz, era el president de l'associació de mútues, encara més sospitós.

Poc després començava el que encara no ha acabat i el que s'ha estès per Espanya, les retallades. Però no unes retallades de sous als alts càrrecs, consellers i parlamentaris, no; ni tampoc una pujada dels impostos als més rics, no; sinó retallades en els serveis públics bàsics de l'estat del benestar europeu com és la sanitat i l'ensenyament públics, seguit de la quasi eliminació de l'impost de successions. I amb això les protestes, les acampades, etcètera, que el senyor Puig es va encarregar de dissoldre a base -parlant clar- d'hòsties.

Aquestes mesures desafavoreixen els més dèbils i afavoreixen als més rics i suposa una política de dretes com mai hi havia hagut en aquest país.

L'autèntica cara de CiU.