Conferència a la jornada cultural (II): Testimonis de la Guerra, amb Martí Bielsa i Enric Pubill.

Aquesta segona conferència l'han donada Martí Bielsa i Enric Pubill, membres de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme. La conferència està dividida en dues parts: la intervenció del sr. Pubill.  i la del sr. Bielsa.

Enric Pubill, militant de les JSUC, 10 i mig a la presó durant la dictadura.

Amb 17 anys, el 1947, vaig entrar a formar part de les JSUC, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, en la clandestinitat. La nostra funció era la confecció d'octavetes en contra del règim i la confecció de banderes republicanes i de senyeres catalanes, prohibides en aquella època que col·locaven en llocs simbòlics (tomba de Francesc Macià...). 

Després de diverses accions em van detenir amb 41 joves més de les JSUC. Vam patir més de 30 dies d'interrogatoris i tortures a la Jefatura Superior de Policía de Via Laietana. Allà, però, també vaig descobrir que hi ha via policies que no eren franquistes quan ens va permetre, d'amagat, reunir-nos als lavabos de la caserna. 

Passats aquests 30 dies ens van portar a la presó de Barcelona, on estaria amb 12 presos més en una cel·la pensada per una persona.  Estàvem tancats 23 hores i la que podíem sortir l'aprofitàvem per a estudiar, ja que jo i d'altres companys érem pràcticament analfabets perquè no vam poder anar a l'escola. A la presó també vaig conèixer membres de bandes urbanes, que en aquella època robaven per poder menjar. 

Els funcionaris de presons feien tràfic de cigarrets o menjar a un preu molt alt: per exemple, un rellotge per un paquet de cigarros.

La defensa del judici ens la vam preparar nosaltres. ja que igualment no deixaven parlar als advocats. La condemna va ser de tres anys, però el Tribunal Suprem ho va multiplicar per 3, és a dir, divuit anys. 

Em van enviar al Penal de Burgos, anomenat també la Universitat de Moscou per què hi havia la flor i nata de la resistència republicana: mestres, enginyers, metges... Allà també vaig estudiar i se'm va assignar una feina perillosa: entrar informació i paquets prohibits. 

Malgrat podíem fugir i fabricar armes (fins i tot tancs),  van desistir fer-ho per què si ho fèiem ens havíem d'exiliar i era millor lluitar des de dins que des de l'exili. 

Dins del Penal, estàvem organitzats en comunes: grups de 6 o 7 presos que ens autogestionàvem en grup el que teníem (bàsicament menjar i diners).

Quan surt de la presó m'impedeixen tornar a Catalunya, sóc desterrat i m'obliguen a anar a Madrid excepte per permisos donats pel jutge per passar poc temps a Barcelona i tornar.

Passats aquests tres anys, vaig rebre una carta per fer el servei militar, que vaig fer a la Marina en un barco comandat pel nebot de Franco i on vaig poder veure al govern de la Dictadura en ple.

Martí Bielsa, combatent republicà i guerriller contra el nazisme a França.

He viscut tres guerres i puc afirmar que no n'hi ha cap de necessària. Vaig ser voluntari a la guerra d'Espanya amb 15 anys. Amb 17 vaig entrar en un camp de concentració francès, on anàvem tots els exiliats espanyols, en condicions pèssimes, el camp d'Argelès. Ens pensàvem que seríem ben rebuts, però va ser tot el contrari, ens maltractaven. Al cap de 15 dies es va produir una diarrea general que va generar una pèrdua de la dignitat de molta gent. Al camp només vam aguantar els joves i els que estàvem forts. Van morir 35.000 persones.

A l'esclat de la II Guerra Mundial ens van alliberar, però condemnats a treballar a fer fortificacions a les línies del front amb un clima extrem de fins a 30 graus sota zero. Una vegada que els nazis van conquerir França vam continuar lluitant: 15.000 exiliats espanyols ens vam organitzar en guerrilla. Vam ser l'origen dels Maquis espanyols i vam dominar les muntanyes del sud de França. Vam alliberar ciutats com Nimes, Tolosa o Carcassona. Jo també vaig participar en l'alliberament de París i estic guardonat pel govern francès.

Després vam decidir tornar a Espanya. Alguns van fer de maqui i van ser afusellats. Jo vaig passar la frontera amb uns companys que portàvem una impremta. La vam intal·lar a l'Hospitalet fins que em van detenir.


En la ronda de preguntes tant l'un com l'atre han animat al jovent a lluitar per tot allò que van lluitar ells, que va costar moltes vides i que ara s'estan perdent i han posat com a exemple l'acampada de Plaça de Catalunya.


+INFO

Article a la Viquipèdia del Camp de concentració d'Argeles:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_concentraci%C3%B3_d%27Argelers

Blog de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme:
http://expres-pol.blogspot.com/

Article a la Viquipèdia de Martí Bielsa:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Mart%C3%AD_Bielsa