Dedicat als herois i les heroïnes quotidians.

A l'home que fa vaga de fam per aconseguir una vida millor als seus i als que vindran.
A la dona que s'atreveix, malgrat la por, i denuncia a la seva parella per mal tractaments.
A l'estudiant que veu un món sense futur i vol lluitar per canviar-ho.
A l'immigrant que ho ha deixat tot al seu país i que es troba que aquí el tanquen en presons.
A totes aquelles persones que enfrontant-se al "què diran" decideix sortir de l'armari.
A la gent gran que està farta de tant esperar al metge i ocupen l'ambulatori.
Al 40% de joves que volen treballar i no poden.
A tota la gent que creu en un món més just.
A tothom que està empresonat per pensar d'alguna determinada manera.
Als que són tossuts i s'empenyen en parlar i escriure en la seva llengua materna.
Als que pensen que és millor decidir per si mateix que què decideixin per tu.