Malgrat això, encara queda gent que després de 30 anys de cooficialitat del català a les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, País Valencià i Illes Balears pensen que són llengües diferents. I com es pot combatre aquests secessionistes? Enfrontar-s'hi? No. Cal parlar amb ells, mostrar-los les similituds dialectals entre el nord i el sud, entre l'est i l'oest.Cal mostrar que "granera", "seua", "adés" i "xiquet" no només s'utilitza al País Valencià. Que l'article "lo" no només s'utilitza a Catalunya. Que hi ha pobles a Catalunya i País Valencià en què s'usa l'article salat (es, sa...). Que hi ha un ampli vocabulari utilitzat en tot l'àmbit lingüístic català, etc... I com mostrar tot això? Doncs a l'escola. S'ha de mostrar i ensenyar més el vocabulari autòcton i les varietats dialectals de la llengua.
D'altra banda, s'han de reconèixer errors fets en el passat i no corregits per catalans (sobretot barcelonins), perquè van ser ells els que van imposar el seu català com a català estàndard sense tenir gaire en compte el català parlat en altres llocs i això ha provocat el rebuig d'aquest català per part de determinats col·lectius.
Pense que tens raó en tot el que has dit. La unitat de la llengua és indubtable ja que al País Valencià parlem molt semblant al oest de Catalunya i l'article salat s'utilitza en La Vall de la Gallinera ací al País Valencià. Pense també que l'imposició del dialecte majoritari passa en totes les llengües i per exemple veig normal que les pel·lícules seguisquen el dialecte central perquè és el majoritari. És com per exemple el castellà. Les pel·lícules en castellà no tenen accent andalús sinó l'accent del castellà de Madrid. També pense que malgrat que pel cinema i els documents del domini lingüístic s'utilitze aquest dialecte no hi ha que menysprear als altres. Bon article Roger.
ResponElimina